23 de novembre 2012

El darrer dels mohicans

Bosc
Sento com les campanes toquen a morts, l'últim mohicà ens ha deixat. La muntanya ha quedat orfe de l'últim dels qui hi nasqueren, i el jove gos perdiguer se'ns enreda per entre les cames juganer, aliè a la sort que ha patit el seu amo.

Ja no vivia al bosc, per seguretat l'havien fet baixar al barri, però tenia el son lleuger, i com que anava a dormir aviat, a les tres de la matinada ja s'aixecava per devorar el minso got de llet i café, i un parell de galetes que el seu fill li deixava preparades. Només havia de pujar a l'impecable R6, que malgrat tenir més de cinquanta anys semblava nou de trinca, per enfilar el camí de la barraca, a mitja muntanya, entre el bosc i el veïnat que tants anys havia estat casa seva.
Les quatre gallines i la llar de foc l'esperaven. Ell atiava la brasa mentre agafava la bossa de mongetes per esclovellar-les. El cap li feia tentines fins que sortia el sol, però quan els primers rajos de llum s'atrevien a sortir per sobre els últims roures de la clariana, ja havia deixat de pesar figues, i amb el tràmec a la mà i, el posat estòic de sempre, sortia a cuidar aquell jardí que ell s'entestava  a anomenar hort, però que semblava més aviat extret d'una foto de Versalles que d'un quadre customista.

Qui podarà els arbres? Qui netejarà els recs que baixen del camp? Qui estassarà els arbres? Qui donarà menjar a les gallines? Qui es farà càrrec d'aquest collons de gos? 
Tot això em ve al cap mentre pujem cap a la barraca de l'últim mohicà. Quan encara falten uns doscents metres per arribar-hi m'adono de com havia aconseguit convertir la vida a bosc en tot un art. El camí és net, les branques reposen còmodament i no molesten, ni a la vista del caminant ni al seu pas, el marge del camí sembla sembrat de gespa. El camp, recent llaurat fa d'era a la petita construcció de mahons i teules. El vell no hi és, però de la xemeneia encara en surt un petit fil de fum. Mai ningú sabrà com el trobarem a faltar. Descansa en pau.

1 comentari:

  1. Molt i molt bonic, una passada d'escrit. Tots el recordem :')

    Leyre.

    ResponElimina